Una aproximació a la vida i l’obra de Mary Shelley a través de la seua novel·la més universal. Una novel·la engendrada el juny de 1816 a Vil·la Diodati, a Ginebra, a la vora del llac Léman. Una casa on passava una temporada un grup de joves escriptors/es britànics: Lord Byron, John Polidori, Percy Shelley i Mary Wollstonecraft Godwin, la seua futura esposa.
Pot ser que un dels factors que van influir en la concepció de l’obra s’originara a Indonèsia l’abril de l’any anterior, quan el volcà Tambora va entrar en erupció. Una erupció que va alterar el clima de la Terra, sobretot a Europa, on les temperatures van baixar de manera excepcional. De fet, el 1816 ha passat a la història com “l’any sense estiu”.
La nit del 16 de juny del 1816 va ser molt profitosa, com ho explica la mateixa autora al prefaci de la novel·la: “Vaig passar l’estiu del 1816 als afores de Ginebra. L’estació fou freda i plujosa; als vespres ens reuníem al voltant de les flames d’un bon foc i, de vegades, ens distraiem amb alguns contes de fantasmes que ens havien caigut a les mans. Aquests contes van excitar-nos un juganer desig d’imitació.”
En el llibre, Víctor Frankenstein, un jove àvid de coneixements científics, s’obsessiona per aconseguir el major repte científic: retornar a la vida un cos mort. L’èxit serà la seua condemna, ja que el monstre que crearà, en veure’s rebutjat per tothom, es lliurarà per complet a la venjança. La criatura culparà el seu creador de la desgràcia i destruirà tot el que ell estima.
Mary Shelley, que va trencar les normes que regien la conducta femenina i va desafiar el codi moral que imperava en aquell moment, va introduir en “Frankenstein o el Prometeu modern” una gran quantitat de temàtiques i elements interessants i innovadors, i va crear una obra original i diferent. Així, hi trobem qüestions tan diverses com la bellesa bucòlica i ideal, l’admiració per la majestuositat de la naturalesa, l’exaltació de la llibertat, la crítica de les convencions socials, els contes de fantasmes, els experiments amb l’electricitat de Luigi Galvani, Erasmus Darwin i Benjamin Franklin; les demostracions científiques, com les d’Humphrey Davy, les disseccions anatòmiques, i el tràfic de cadàvers, les primeres expedicions científiques al Pol Nord…
Tipus d’activitat: Conferència
A càrrec de: Anna Moner, escriptora i artista plàstica
Duració: 50-60 minuts
Públic: Adult
Idioma: Valencià
Núm. assistents: Adaptables
Necessitats tècniques:
Inclou:
Copyright © 2023 Feets Gestió de Projectes
Disseny Feets, Gestió de Projectes